També és un carrer més aviat petit el del Vall, continuant la senda dels últims dies. És un carrer marcat per la situació d’una escola de llarga trajectòria i una acadèmia d’idiomes molt històrica a la ciutat. Vedruna i Fiac, es podria dir, són dues de les peces emblemàtiques d’aquest carrer de no gaire allargada i que és un més dels propers a la Plaça Vella de dimensions minses.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Dels records pretèrits, apareixen altres llocs o situacions que es vivien a aquest carrer, com que allà hi havia la seu de l’Atlètic fins que es va traslladar als seus actuals terrenys de Can Salas. No estava ben bé a aquest carrer, però una bona part del seu local hi feia cantonada un dels bars típics i que van visitar moltes persones de la ciutat, en diverses generacions, com era el “Don Quijote”.
Com veiem a la imatge del passat, que és de 1985, any de la mort d’un gran del cinema com fou Orson Welles, molta part del carrer manté molts trets característics. Avui en dia, poques coses han variat, llevat de les habituals, pròpies del progrés o de les remodelacions que s’han fet a escala urbanística.
Una gran part dels edificis que es troben circulant-hi tenen la seva història a darrere i ja tenen força anys a les seves espatlles. Recordem-ho, són carrers, aquests dels que hem parlat, amb pòsit.
