No fa gaire, parlàvem d’un carrer molt a prop d’aquest, el de Mosterol, que també fa baixada (o pujada, sempre depenent d’on se circula). La fotografia antiga, que és de l’any 1994, ens ensenya quan s’estava arreglant el paviment per deixar-lo enllestit com podem veure ara, a la imatge de 2023. Aquests carrers de la part antiga de la ciutat, com ja s’ha dit anteriorment a aquest espai, acostumen a ser molt irregulars, curts i desproporcionats.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Vol dir això que, quan es feien aquests carrers, molt possiblement, es feien com es podia i tampoc era qüestió de ser gaire primmirat. No és estrany que conceptes o normes que ara regeixen la construcció de noves vies a les poblacions, llavors fossin una quimera absoluta. És lògic que els anys hagin convertit en millors les formes de construir aquests carrers.
El carrer de Mosterol sembla que porta el nom d’una persona que hi vivia, Ramon Mosterol, en el segle XIV. No és l’únic carrer que es bateja així per aquest motiu. Com hem assenyalat en anteriors edicions, els noms dels carrers tenen un sentit o una explicació, sobretot els més antics, si més no en la majoria d’ocasions. Fer-ho per votació o a l’atzar, molt probablement, no seria la millor idea del món. Ben segur, crearia polèmica i és bo que el nom d’un carrer tingui consens.
