Aquest costat, o un de molt similar, ja va tenir la seva presència a aquesta secció. Estem situats al carrer de Jaume Cantarer, com si abandonéssim la Plaça Vella. Si mirem la imatge més vella, que és de l’any 1994, comprovarem molts més canvis que els que, probablement, imaginàvem.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Han desaparegut edificis tan històrics com el del Mesón de los Arcos, i, en canvi, n’hi ha de nous que han aparegut a llocs insospitats.
Els carrers que envolten a aquesta plaça, en general, acostumen a ser carrers petits, de vegades estrets i la causa ja s’ha repetit en infinitat de vegades i, per tant, no hi tornarem. Són restes de la ciutat antiga i, llavors, els carrers es concebien d’una manera molt oposada a la manera com es fan ara.
Són temps diferents, carrers diferents i ciutats que, tot i mantenir nom i moltes estructures, també són diferents.
No són diferents moltes de les estructures. Tot i que aquest tros de carrer sembla que hagi canviat molt en aquests anys, manté més o menys la mateixa estructura, en podríem dir, d’embut. Estret a la part baixa i ample a la de dalt.
Si es ve de la Plaça Vella, fa baixada i si es va a la plaça des de la part baixa, el carrer fa pujada. Com sempre diem, tot depèn d’on es miri o des d’on es vingui. Són temes banals, però que, per algú, poden tenir importància. I molta.
