Les fotografies d’aquesta edició, o més aviat, la seva idoneïtat, tenint molt present l’objectiu d’aquesta secció dins de la secció, han aixecat una mínima controvèrsia, com ja ha succeït en anteriors ocasions. Sostenia un dels companys fotògrafs que aquesta plaça on hi ha la Torre del Palau es manté de la mateixa manera en l’actualitat, a 2023, respecte a la imatge més antiga, que es va fer l’any 1994.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Però, com a argument opositor, es va mantenir que, precisament, aquí està la gràcia, que diria aquell. Veure una zona o part de la ciutat que conserva la seva essència i, per moltes obres o canvis urbanístics que l’envoltin, continua mostrant la mateixa fila d’abans.
Com ja es va apuntar en alguna oportunitat aquí mateix, de la discrepància només poden néixer que acords o consensos, frase molt ben formulada i que sembla molt homogènia, però que en veritat només agrada a qui acaba aconseguint els seus objectius.
Si entrem en l’anàlisi més pura de les dues instantànies, comprovarem que, realment, l’escenari no ha variat gaire, però en aquest cas possiblement no era l’objectiu. Tots els espais de la ciutat tenen dret a aparèixer a aquest “Ahir i Avui” i aquesta plaça, fins ara, no havia tingut la seva oportunitat. I, com s’acostuma a dir, tothom es mereix la seva. Dit i fet, doncs.
