Els que recorden aquest monument, no poden evitar rememorar les seves dimensions. No era un detall o una peça nímia, era una quantitat important de pedra (malaguanyada, això sí) que volia fer d’homenatge “a los Caídos, por dios y por España”, que llavors era una de les cantarelles com allò del “Centinela de Occidente” que representava que era l’infame dictador, segons els seus panegiristes, o allò del “contubernio judeo-masónico” que es deixava anar per justificar tots els mals de la seva “Patria”.
Fotos: Rafael Aróztegui i Alberto Tallón
Per sort, tota aquella parafernàlia plena de caspa i tronada, va anar morint i, amb tot plegat, també va marxar de la vida pública aquest monument, com podem comprovar a la imatge actual. La fotografia antiga és de 1990, uns quants anys després que, tard, molt tard, traspassés el Generalísimo. Amb això queda palès que es va trigar potser massa en treure aquesta vergonya.
En els nostres dies, la zona sembla respirar amb molta més salut i és un tros de la ciutat molt més diàfan que llavors.
El monument, com veiem a la instantània de 1990, any de la dimissió de Margaret Thatcher com a primera ministra britànica (la va substituir John Major), estava farcit de pintades. Quedava poc de la pretesa majestuositat amb la qual el van erigir els que llavors manaven, a base de garrot.
