A la imatge del passat, que correspon a l’any 1993, podem observar a dues persones de la ciutat que molta gent reconeixerà. Per situar.-nos, ens trobem immersos en les obres de la Plaça Vella que, durant una bona pila de temps, van deixar aquest centre neuràlgic de la ciutat potes enlaire. Van ser mesos amb poca vida a aquest indret, com és lògic. Encetem una petita sèrie d’aquesta plaça.
Fotos: Rafael Aróztegui i Nebridi Aróztegui
Com alguns hauran endevinat, l’home del centre és Domènec Ferran, exdirector del Museu de Terrassa i home relacionat amb la història. A la seva esquerra, mirant-lo com incrèdul, podem contemplar al fotògraf Quico Ortega, càmera en mà, com esperant el moment d’immortalitzar un escenari o qui toqui. El paisatge és desolador si ens referim en temes de ciutat viva i alegre. Sembla gairebé com una ciutat d’aquelles de les pel·lícules del Far West, amb molta pols i poques persones circulant pel carrer.
Alguns dels establiments que es poden endevinar a la fotografia de 1993, any en el qual Andorra va aprovar la seva constitució després de celebrar un referèndum popular, ja no hi són. El famós “Grinzing”, per exemple, un dels locals més tradicionals a aquelles èpoques. Eren bars per on passava molta gent de la ciutat i que, ara, llueixen altres noms, totalment diferents.
