No. No és cap error i s’ha colat una fotografia en color que no entraria dins dels paràmetres de l’ahir i l’avui. No. La imatge antiga, en aquest cas de l’any 1993, per primera vegada a aquesta secció, no és en blanc i negre.
Fotos: Rafael Aróztegui i Alberto Tallón
Tot arriba algun dia i havia d’arribar aquesta possibilitat perquè, al final, hem de ser conscients que de fotografies en color ja fa anys i panys que se’n fan. No era d’estranyar, doncs, que algun dia n’apareixeria una a aquest humil espai.
Canviant radicalment de tema, és peremptori recalcar que la ubicació de la qual es fa esment en aquesta edició ha creat certa discussió, això sí, discussió amistosa i sense ànim de crear polèmica. Sostenim que aquest tros de carrer ja va sortir a aquest espai mentre que, de part de la secció de fotografia, asseguren que no és exactament allò que va sortir en el seu dia i que no sé què d’un edifici que no sortia i no sé què d’una perspectiva diferent.
De vegades, aquests debats, que saps que han de perdre, funcionen per fer bullir l’olla i poc més. Són converses amistoses que, en realitat, no busquen cap confrontació. Si els fotògrafs diuen que no és la mateixa instantània de llavors, les seves raons tindran. Tampoc es tracta de qüestionar-ho tot. Del carrer del Teatre, protagonista de la foto, ja en parlarem un altre dia, si de cas.
