L’any 1994, com ens mostra la fotografia de llavors, aquesta ubicació, ara plaça de Cipriano García, era un solar, situat entre els carrers de Manresa i de Consell de Cent. El canvi, més que notable, és espectacular.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Un espai buit i deixat, amb bassals i terra dispersada, amb el temps, s’ha convertit en un lloc molt més agradable i acollidor, afortunadament pel veïnat i pels que hi passen alguna vegada.
La plaça va rebre el nom d’un lluitador contra la Dictadura que va ser represaliat amb la presó. Entre molts dels noms que es trien, també hi caben persones que, potser no són tan conegudes com científics, poetes o escriptors, però que van tenir la seva importància en moments complicats. Persones que també formen part de la història.
Tornant a la plaça com a equipament de la ciutat, s’ha adornat amb elements de sempre, com són els arbres, que gairebé mai falten. També ressalta la imatge d’una dona, en una pintura que abasta les dues parets dels blocs de pisos. Com sempre diem, una pintada d’aquesta classe sempre queda bé i no altres que només fan que embrutar.
No sembla que, ara, l’espai s’inundi de bassals ni que hi hagi forats. Tot sembla més recte, més ferm i amb una disposició que fa que tot plegat sigui més integrador. Un bon desenllaç.
