A tall informatiu, informarem que s’inicia una petita sèrie de fotografies ambientades en el parc de Sant Jordi. A tall informatiu, a més, informarem que no entrarem en detalls ni vicissituds respecte a, per exemple, l’estàtua que contemplem, tant a la imatge més antiga, del mes de febrer de 1989, com a la més actual. Més que res, per anar per feina.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Una de les grans semblances entre les dues instantànies és que, hi hagi un banc o no per poder descansar, a ambdues hi trobem persones que han decidit fer una aturada en la seva rutina, per gaudir d’uns moments de tranquil·litat. És un plaer poder fer allò que a un li agrada o li ve de gust i quan li ve de gust. Hi ha coses o moments que no tenen preu i, poder fer una pausa en el camí, sovint, és un episodi sensacional.
Aquest parc té una oferta tan extensa que permet de tot. Visitar edificis històrics, informar-se sobre diverses qüestions, passejar, portar el gos a passejar també, jugar, prendre un cafè a una terrassa, córrer, envoltar-se de certa natura i moltes altres alternatives.
Tenir alternatives sempre és millor que no pas estar estancat o no poder triar. Triar, en definitiva, és la base de la vida o, si més no, així ho sembla. No sempre es pot triar i no sempre es tria bé, però això ja són figues d’un altre paner o d’altre sostre, com també se sol dir, popularment.
