Així, d’entrada, destaca de la fotografia més del passat, concretament de l’any 1992, el fet que es podia aparcar al carrer del Gasòmetre, si més no a aquesta alçada. Estem a la cruïlla amb el carrer d’Avinyó, famosa població pel seu pont, com han comprovat de primera mà, generacions i generacions, gràcies a una cançó. La veritat és que desconeixem si el nom del carrer és en record de la localitat o correspon a un cognom il·lustre, com passa el mateix, però a Barcelona. Disculpin, en aquest cas, no hi ha hagut temps per a la informació més veraç.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
L’edifici que fa cantonada, a primera vista, sembla clacat en les dues imatges. Segurament contempla algunes variacions, però en general és molt similar allò que veiem ara, en comparació a la instantània més antiga. Tot plegat, és un edifici que, com li passa a moltes persones, podria encaixar perfectament aquella frase tan emprada, a vegades per quedar bé, altres com a mostra de sinceritat extrema, que diu “els temps no passa per vostè, està igual que fa anys”.
Aquesta frase, reiterem, que es diu per quedar bé o per recalcar que sí, que la persona es conserva genialment, pot suposar un bàlsam d’autoestima a persones que van envellint i no ho assumeixen gaire bé. Són frases d’ànims i, a la vegada, aixequen la moral.
