Una de les característiques d’aquest carrer que surt a les dues imatges d’avui, és que ve marcat pels centres educatius que acull. És el carrer del Cardaire que, només en la fotografia del passat, la que es va fer l’any 1989, ensenya una mica això que s’ha comentat, ja que podem observar com hi ha una bona munió d’infants. Desconeixem, com passa en moltes altres oportunitats, si estan a punt d’ingressar de nou a les seves classes corresponents o si, al contrari, ja marxen cap a casa, a dinar o a fer qualsevol cosa.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
A les hores pertinents, d’entrades i sortides, és normal que s’amuntegui tanta gent. Alumnes, pares, professors i altres que passen per allà, distretament. Quan es fa de nit, el panorama varia bastant. Llavors és el temps per a un públic diferent, com persones que van a alguns dels comerços o centres de salut de la zona, o altres que passegen, sense gaire per fer. Quina sort tenen alguns.
Aquest carrer, que ja ha sortit en alguna ocasió a aquest espai, és un carrer curt, però contundent. Possiblement, el fet que sigui de pas per tanta canalla, el converteix en un carrer més sòlid del que podria semblar.
És un carrer cèntric, però com amagat. Un carrer que no conté molts dels elements que trobem en altres, però que té les seves característiques intactes.
