Una de les diferències més palpables entre les dues fotografies d’aquesta edició és que, la de 1995, es va fer en època d’allò que es titlla de bon temps que, per molts, és el mal temps perquè fa calor i tot s’enganxa menys els números de la loteria. La fotografia d’ara, d’aquest 2022 que va morint sense cap mena de remei, està feta fa res i, per tant, està realitzada en allò que, molta gent, qualifica de mal temps que, per molts d’altres, és el bon temps. Temps de fred i d’espavilar.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
De nou tenim la Plaça Vella, en aquesta ocasió vista des d’un punt diferent. La veiem com si acabéssim de passar pel carrer de Jaume Cantarer. És a dir, veiem una part de la Fira de Santa Llúcia, però no tota. La imatge en blanc i negre mostra a la gent en un espai diàfan, producte d’allò que en diuen bon temps. Mànigues curtes contrasten amb abrics i altres peces de roba potents que trobem a la instantània actual.
És el contrast, diguem-ne, lògic dels canvis d’estació. Calor i poca roba enfrontades a fred i roba per resguardar-se. Fins i tot, les terrasses dels bars tenen la seva roba d’abrigar corresponent. La gent vol terrasses, pels motius que sigui, i els restauradors compleixen els seus desitjos. Tornant a allò del mal temps o del bo, segons qui s’ho mira, segurament trobaríem imatges amb gent poc abrigada amb el fred. I al contrari?
