Això de tafanejar quan es fan obres no és d’ara. Com es pot comprovar en la fotografia del passat, que concretament és de l’any 1991, un parell de ciutadans seguien amb certa fruïció les que es van fer per adequar l’estadi a tot allò que havia de venir, un estiu més tard.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Com també es pot concretar a la instantània actual, aquelles obres van donar pas a un espai bastant canviat. Res estrany. És l’esperit d’unes obres, millorar allò que hi havia.
La zona esportiva de la ciutat aplega diverses ofertes per poder practicar diferents disciplines. És una part de la població que acumula a moltes persones, practicants, acompanyants i curiosos, durant tota la setmana. La culminació són els caps de setmana, amb les competicions en marxa. Partits i partides de tot i força.
Aquest any, i per la celebració del Mundial femení de hockey, aquest equipament ha tornat a veure una certa transformació. Una part de la zona, doncs, s’ha remodelat per modernitzar allò que ja no era tan modern. També és l’objectiu d’unes obres, modernitzar les coses que han quedat una mica enterrades en el passat.
Mirar obres, sovint, es veu com una activitat despectiva. Com en la majora de coses de la vida, hi ha gustos per a tots. I colors diferents. I prismes, des d’on cadascú ho veu de la seva manera. Massa filosofia, Tanquem per avui.
