La seva llarga longitud determina també la seva incessant presència a aquest espai. És la Rambla d’Ègara, una de les pedres angulars de la ciutat, un eix principal de circulació de tota classe d’elements que configuren una ciutat, vehicles i persones i persones que van dins dels vehicles o a sobre. Aquest cop, la visió d’aquesta llegendària ubicació és de la part de dalt cap a la de més avall.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
No es veu de manera diàfana a la fotografia actual, però sí que s’endevina, a la més antiga, que és de l’any 1986, una mica la silueta de l’edifici del Mercat de la Independència, de la part que dona a l’inici del carrer de la Rasa. És un detall i poc més, però ajuda al lector a situar-se en el mapa, que sempre va bé tenir un punt de referència i no anar a les palpentes.
La imatge pretèrita ens mostra una rambla en obres, acció que estava destinada a col·locar un nou enllosat a aquest tros. Eren anys d’arranjaments per tota la població com ja hem pogut verificar en moltes de les edicions d’aquesta secció. Tota l’escenificació de la instantània més vella no comporta cap novetat en el tema de les obres.
Els arbres, que apel·lant de nou a la màgia d’aquest espai, voldríem saber de quina classe són, es mantenen drets i més ferms que un recluta el primer dia a l’exèrcit. És només un detall, també.
