Prop de l’edifici de l’Ajuntament de la ciutat, trobem aquest tros de carrer que, cal admetre-ho, ha canviat, però no ha canviat. A la fotografia més vella, que data de l’any 1985, es veuen clarament els vestigis d’una construcció antiga que, quan la comparem amb la fotografia actual, queda en evidència que continua més o menys com llavors. En canvi, la resta del paisatge, és a dir, el dels costats, ha patit certes variacions que es poden remarcar.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Contemplem, i no és la primera ni última vegada que succeirà a aquesta secció, que els cotxes podien aparcar ben al costat de l’edifici consistorial. Avui en dia, aquesta possibilitat és una quimera i seria més possible aparcar al mig del camp del Barça que no pas a aquesta zona. Els temps, ho deia el poeta i ja ho hem dit anteriorment a aquest espai, estan canviant.
Canvien per millorar? D’això, el poeta o el cantant de sempre, no en deia res, perquè tampoc era necessari. El poeta diu el que diu i el cantant canta el que canta. I tots tan contents. O no, potser tots tan emprenyats.
Els arbres, pobrets, eren una quimera també a la instantània antiga i, ara, es poden veure amb la seva majestuositat, amb una potència d’arbres potents. La resta de detalls, doncs els de sempre, botigues que no hi eren i ara sí.
