No sobten gaire les mínimes alteracions que notem en les dues fotografies que ens mostren el carrer dels Gavatxons, una via eminentment comercial, plena de botigues i establiments de diverses ofertes. Poca revolució si el comparéssim amb altres carrers de la ciutat, alguns de molt propers a aquest.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Algú pensarà que sí, que ha variat molt si posem a la balança la imatge de 1994 amb l’actual, la d’aquest any i de fa uns dies. Com sempre, tot dependrà de l’ull o dels records de cadascú. La mirada pot ser més clara o més fosca, això ja ho sabem. És curiós que, pel fet que ja no circulen vehicles amb normalitat, l’estretor pretèrita ha donat pas a un carrer amb les mides mínimes per poder-hi passejar.
Com era d’esperar, els comerços de llavors ja no hi són i els han substituït altres. Fent com als camps de futbol, quan s’anuncien les substitucions, es podria dir que “atenció, si us plau, al carrer dels Gavatxons, tal botiga es retira i entra en el seu lloc tal altre” seguit de l’any del canvi.
Els carrers sempre s’acostumen a identificar per un detall o, en molts dels casos, pels comerços que hi eren i ja no hi són, o pels que hi són d’ençà que tens memòria. Per aquest motiu, aquest carrer, del qual no hem aprofundit el perquè del seu nom, sempre serà el del frànkfurt de Cal Vallès.
