De ponts, a la ciutat, n’hi ha un bon nombre. Alguns més llargs, altres més curts, alguns més amples, altres més estrets, i uns més deteriorats i altres més ben conservats. El que podem contemplar a les dues fotografies d’aquesta edició, pertany a la zona del Cementiri Vell. L’edifici que veiem, s’amaga a la foto actual, tapat per un arbre molt poblat de rames i fulles.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
A la instantània de 1989, aquest mateix arbre (suposem que és el mateix) encara no tenia aquesta extensió i, per tant, l’edifici, renovat a la foto d’ara, es podia observar perfectament. Un arbre en la seva plenitud, no deixa que es vegi completament aquest edifici.
No és una qüestió que importi molt ni causa per encetar debats interminables. És només una anècdota que, de vegades, acaba convertint-se en un tema més rellevant. Val més deixar-ho aquí.
El pont també es nota molt més arreglat, si ens fixem en la fotografia de 2022. És un pont que, sembla que no, però que té bona circulació de persones i, també, de vehicles. És un pont curt, està clar, però fa el seu servei que, a l’hora de la veritat, és el que es demana a un pont, que faci la seva funció.
Hi ha ponts amb més nom a la ciutat, amb més reconeixement. No cal recordar-los, tothom sap quins són i, a més, aquí ja no queda prou espai. Gens.
