Com està passant després de més de més de 350 edicions d’aquesta secció, com és lògic, es repeteixen ubicacions. Sempre, està clar, sense repetir la mateixa perspectiva, pel que fa a les dues fotografies. D’aquest carrer, el del Pare Llaurador, ja en vam fer un repàs, si bé, els més fidels, recordaran que el vam fer a la inversa d’avui.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
No entrarem en termes tècnics ni informatius sobre qui fou aquest senyor a qui es va dedicar el carrer. Així, al bot, podem visionar que, en les dues instantànies, la de 1993 i la de 2022, el carrer llueix un empedrat. A la imatge actual, però, es veu un empedrat més fi, com més senyorial, mentre quer a la instantània antiga, l’empedrat ja evidencia el pas del temps i és carn de caigudes dels vianants que travessen el carrer, per culpa d’un ensopec traïdor i inesperat.
També queda força clar que, en l’actualitat, només hi passa un vehicle per aquest carrer. A diferència d’abans, quan es podia aparcar i, a més, podien circular vehicles. Un dos per un claríssim que, avui en dia, és una quimera i un record molt allunyat del passat. Coses de fa molt de temps.
Són les coses del progrés, com ja hem dit en centenars d’oportunitats. O de l’evolució, que potser és un terme que agrada més a segons quins col·lectius. O prosperitat, o el que sigui.
