Com ens mostra la fotografia de 1992, el Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany era un projecte per acabar. No cal aprofundir molt en la imatge, veiem que manquen encara molts detalls per donar per finalitzada l’obra. Si passem pàgina i ens atansem a la instantània actual, la de 2022, comprovarem que hi ha un edifici amb tots els ets i els uts, que mostra el signe del pas del temps, però que conserva les qualitats de quan el devien donar per llest.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
És força curiós que, dels cinc centres cívics que hi ha a la ciutat, tres tinguin nom de polítics i dos d’escriptores i dones del món de les lletres. Capmany, nascuda a Barcelona, va escriure novel·les i llibres d’altres estils, a la vegada que va ser una activista reconeguda en àmbits com el feminisme i la lluita contra la dictadura franquista.
Seguint amb les fotografies, la gran millora que podem observar és la de la supressió d’un incòmode pal de la llum, com en diem abans. A la imatge més antiga, té una presència molt rellevant, però a la foto d’ara desapareix. És una nimietat, sense dubtes, si bé els detalls són els que ajuden a completar l’article.
Perquè de detalls, aquestes fotografies que van desfilant per aquesta secció, n’hi ha sempre un tou. Són els detalls, petits i grans, els que acaben configurant un espai com aquest.
