Un pont sempre condueix a algun lloc. Per molt que passi el temps i que vagi perdent la lluentor que tenia quan es va construir, manté per sempre aquesta funció. És irrefutable si no es fan trampes. Perquè tot és susceptible de ser una trampa. No és el cas d’aquest pont, que passa per sobre de la Riera del Palau i forma part del carrer de Dom Bosco.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
No catequitzarem al personal explicant qui fou Dom Bosco. Si se li ha atorgat un carrer, segurament és perquè s’ho mereixia, encara que podríem fer una llista de moltes que no es mereixien ni el seu nom a una claveguera.
Si ens centrem en les fotografies, que d’això va la secció i no de recordar cabdills baixets i amb la veu de “pito” o personatges infectes que hem hagut de patir a aquest país. Les imatges no ofereixen grans detalls, són d’un pont que passa per sobre d’una riera. I poc més.
És cert que, contemplant l’estat actual del pont, a la fotografia de 2022, comprovem que és un estat poc galdós. Clar que, si girem la vista cap a la instantània del passat, la de 1995, tampoc hi trobarem una obra artística de prestigi. Hi trobem un pont senzill, que uneix la Maurina amb el roc blanc. Per tant, fa la seva funció que, a l’hora de la veritat, és el que realment importa. Si ets funcional, la resta passa desapercebuda.
