Aquesta plaça al barri de la Maurina, si ens centrem en la fotografia actual, fa goig. Està ben dissenyada, amb elements que lliguen i que preveuen una bona estada a les persones que s’hi aturin unes estones. No podem malparlar, tampoc, de l’aspecte de la mateixa ubicació que podem contemplar a la fotografia antiga, la de l’any 1995. Posa de manifest les seves virtuts amb modèstia, sense escarafalls.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
És cert que, ara, la, plaça ha perdut l’element de joc que tenia a mitjans dels noranta. Els bancs s’han distribuït d’una altra forma i la mena d’escala que hi ha on abans tot era pla (fent baixada, això sí) aporta la seva part dissident de què és una plaça habitualment. La gespa ja no hi és i tampoc sembla que se la trobi a faltar. És una part que ha mutat per convertir-se en més mosaic.
Cal, però, admetre que la plaça no sembla ara tan preparada per acollir a la canalla, si més no, en aquest tros que veiem a les dues instantànies. Una plaça sense nens, no ho és tant. Allà juguen, es barallen, s’enfaden, molesten a les persones adultes i viuen la vida que els hi pertoca.
Els barris de la ciutat tenen places, afortunadament, perquè un barri sense places no semblaria un barri. Aquesta filosofia barata que està sortint al final d’aquestes ratlles no és volguda, és simplement per acabar.
