No serà la primera vegada que, en aquest article, es proposa aquella disjuntiva de les pujades i les baixades, en referència a un carrer o una avinguda. És una discussió que no existeix, si bé encara hi ha persones que debaten sobre si quan vas a Barcelona, puges o baixes. No ens mullarem, que cadascú opini el que li convingui i el que li vingui de gust.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
El carrer de Sant Marc, el que toca avui analitzar, segons la direcció que agafen els vehicles que hi circulen pel tros que podem contemplar en ambdues fotografies, puja. Si hom és un vianant i camina en sentit contrari, lògicament, baixa. Aquestes diatribes, realment, no tenen molt sentit, però d’alguna cosa o algun tema s’ha d’escriure.
Els cotxes aparcats, a les dues bandes, mostren les semblances de les dues instantànies, l’antiga de l’any 1994, i la nova, feta fa pocs dies. En general, són dos paisatges sense moltes variacions i que, continuant amb imatges de la zona (ahir mostràvem la plaça de Sant Oleguer), delaten un fet que ja hem viscut a aquestes ratlles, que hi ha zones més canviades que altres, encara que estiguin de costat.
Pujar, habitualment, es relaciona amb cansament o accions feixugues. Baixar, en canvi, sembla més agradable. Bé, no sempre, com en el cas dels esports.
