No fa gaire, en aquesta porció de lletres, ens referíem a un solar que, amb el temps, es va convertir en una escola. Avui, torna un solar, diferent, però que no s’ha convertit en res. Continua sent un solar. En la imatge de l’any 1995, comprovem que, llavors, hi havia llibertat d’aparcament a aquest terreny del carrer de Pi i Margall. Com es veu en la fotografia de 2022, unes tanques, ara ho impedeixen.
No és una crítica, és la constatació d’una evidència i qui hagi decidit posar les tanques, tindrà a favor seu la facultat i els motius per tancar l’accés als vehicles que, com observem a la instantània antiga, ho podien fer sense dificultats en aquelles èpoques.
A aquest solar, es va assegurar, hi havia d’anar un edifici destinat a uns grans magatzems molt reconeguts. És el que, en aquells dies, es rumorejava. Finalment, com queda clar si mirem la fotografia actual, la cosa o el projecte, si és que va ser veritat, no va eixir i el solar és el que era, un solar.
Així, vist des del punt de vista dels humans que, amb els anys, hem de suportar la decadència dels nostres cossos, aquest solar, no només no ha entrat en cap mena de decadència, sinó que, a l’inrevés, fa més bona pinta ara que l’any 1995. Ens referim, és obvi, al seu aspecte, amb vegetació en comptes de pneumàtics i restes de gasolina per terra.
