Aquesta entrada a una de les parts que conformen Les Fonts, es podria considerar com a mítica. És una entrada característica, per la qual hi han circulat un bon nombre de persones, amb destins diversos, cases particulars, escoles, residències o restaurants. El carrer de Mossèn Parramon, si s’entra, dona accés al pont de tota la vida d’aquesta població dins de poblacions.
Les Fonts, de sempre, ha estat com oblidat. Apartat dels centres neuràlgics de les ciutats a les quals pertany, ha viscut i s’ha desenvolupat a la seva manera, sovint sense comptar amb l’atenció que altres barris o zones de les ciutats propietàries han rebut.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
A la fotografia podem contemplar un altre mite, el castell de Les Fonts que, recordo perfectament, va començar sent una mena de parcel·la sense cap mena d’atracció, a ser de visita obligada per moltes persones, encuriosides pel que allà s’hi pot observar.
A la fotografia més vella, que és de l’any 1989, es veu clarament aquest edifici, construït amb peces que, moltes vegades, no lliguen, que diria el meu amic Carles. Però el podem veure. A la imatge actual, els arbres tapen aquest castell tan emblemàtic de Les Fonts. No sabem si s’assembla a allò que els arbres no et deixen veure el bosc o una frase similar que, possiblement, tampoc lliga en aquest cas.
