Com es pot consultar en diverses webs destinades a fer bullir l’olla amb records del passat, a aquesta ciutat, fa uns anys, hi havia un bon nombre de fondes i hotels.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Una d’aquestes fondes era la que s’anomenava Rabassalet i que estava situada al número 67 del carrer Pantà, com certifica la imatge antiga que podem contemplar en aquesta edició.
Com es pot assegurar també en una instantània, en aquest cas l’actual, l’edifici d’aquella fonda va passar a millor vida (o pitjor, sempre amb aquestes dualitats, aquí a l’Ahir i avui, quina creu!). Ara, fa altres funcions que no tenen res a veure amb el sector hoteler o de la restauració.
D’hotels i fondes, l’any 2022, no en queden gaires a la ciutat, per no ser tan greus dient que, gairebé, no n’hi ha. Alguna cosa queda, encara que el panorama no és com el d’èpoques pretèrites.
Els motius? No ens atreviríem a exposar una llista de raons per les quals, tot i ser la tercera ciutat de Catalunya, aquí hi ha una oferta ínfima de fondes, pensions, hotels i altres espècies d’aquest ram.
N’hi ha que exposarien una sèrie de possibles factors i altres en posarien sobre la taula d’altres, oposats amb els primers. Suposem que hi ha estudis fets i experts tertulians sabrien què dir o què aportar sobre aquest tema. Sobre aquest tema i sobre qualsevol. Dura la feina dels tertulians!
