De sales de cinema a la ciutat, i ho hem aprofundit en anteriors ocasions, ja no n’hi ha en abundància com abans. En realitat, i en referència a les que estan en els límits, només en tenim un de cinema, el Catalunya.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
A les imatges d’avui, no en veurem cap d’aquestes sales del passat, però sí que ens podem fer una idea de què va ser el Cinema Doré.
Una ciutat amb una intensa relaciona amb el que es menciona amb assiduïtat (i possiblement amb certa frivolitat o ridiculesa) el setè art, tenia moltes sales, com ja hem dit. Rambla, Regina, Principal, Avinguda, Recreo i altres noms acudeixen a les nostres memòries de seguida quan es fa un recordatori sobre aquest tema.
Eren cinemes que, pels motius que sigui, van anar desapareixent del mapa, encara que alguns es van poder resistir més que els altres, amb canvis i remodelacions que no van acaba de quallar.
El Doré també va passar per aquesta transformació i, de ser una de les oficines d’una empresa del sector bancari, ha passat a acollir altres negocis. És una circumstància que succeeix en alguns locals, que varien constantment i no se n’acaba de consolidar cap. En canvi, n’hi ha que acullen un comerç de tota la vida.
És la dualitat del món de les botigues i els establiments en general, que la tendència varia o no.
