Tenint en compte la magnitud que va guanyar-se Antoni Gaudí, el carrer que en el seu honor li van atorgar a Terrassa és molt reduït. No és cap retret, és una realitat com un temple, per exemple, com el de la Sagrada Família de Barcelona.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Les coses com siguin, sovint és preferible ser menut que no pas ser excessivament gros o llarg. És preferible tenir el nom d’un carrer curt a segons quina zona que no tenir-ne un d’ampli allà on aquell va perdre l’espardenya.
No és per qüestions classistes, en absolut, és més aviat perquè sempre ets més recordat. Per aquest carrer, que popularment es coneix com el dels bombers pel fet que aquest cos va tenir la seva seu principal aquí durant molts anys, més que passar-hi, s’hi passeja. És xicarró, sí, però té aquella galania que costa de definir, si bé no costa gaire de fer-se’n el càrrec.
Estèticament, el carrer no ha sofert pràcticament modificacions. La fotografia vella, de l’any 1993, ensenya una mica el declivi de parets i asfalt d’aquells temps. La imatge actual és oposada a aquella escena. En molts sentits, hi ha variacions que es podrien catalogar com a cabdals.
Si féssim un repàs, trobaríem bastants carrers en honor a Gaudí. Uns més llargs, altres més xics. És igual, el més apreciable és que n’hi ha amb el seu nom.
