En el moment de visionar les dues fotografies, és gairebé impossible no caure en la pau que es respira a la feta l’any 1992, en comparació a la de 2022, corresponent a l’últim ple de l’Ajuntament, la setmana passada. No vol dir això que els polítics es van estovar en els seus intercanvis verbals, però convindrem que una habitació o un saló de plens, sempre té més pau si està buit que si està farcit de persones xerrant, encara que sigui de manera amistosa.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Una de les curiositats quan es repassen les dues instantànies és que els quadres que adornen el saló de plens no són tots els mateixos ni guarden el mateix ordre. En les dues imatges podem veure variacions en aquest sentit, amb quadres que ja no els podem observar (no vol dir que els hagin tret) i altres de nous que, llavors, a poc de la celebració dels Jocs Olímpics a la nostra ciutat, no estaven exposats.
No entrarem a valorar, tot mirant la foto més actual (més no, és l’actual), la quantitat de persones que estan pendents del seu telèfon mentre el ple avança inexorablement. No és una imatge casual i, ara, és el més habitual en reunions, rodes de premsa o altres trobades de persones, on els telèfons recapten molta part de l’atenció de les persones assistents. És l’eina protagonista per excel·lència. Hi podem pujar de peus.
