El pont és el mateix. Els cotxes i el camió que hi circulen, no són els mateixos, però podrien ser-ho o gairebé. Les naus que hi ha al fons són les mateixes, si bé estan renovades i modernitzades. Possiblement, l’únic element, que distorsiona el panorama és el ciclista de la imatge actual, a la part esquerra. Distorsiona en el sentit que, a la fotografia del passat, que és de l’any 1987, no se’n veuen de ciclistes. Per tant, veure’n un a la foto de 2022, és una bona notícia. No ens confonguem, que ens coneixem.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
El pont en qüestió, separa o uneix, depenent dels ulls que s’ho miren, les dues vies àmplies de l’avinguda del Vallès. Condueix a diverses parts del barri de Can Parellada i també a diversos polígons on trobem fàbriques, magatzems i altres negocis d’altres sectors del món industrial o comercial.
És, per tant, un punt de connexió entre uns quants edificis i construccions, cadascú amb la seva funció específica. Impossible enumerar-los a tots. N’hi ha de tots els colors. “Trieu i remeneu i agafeu el que veieu. Duros a quatre pessetes!”, com apuntava Santiago Rusiñol.
Però no, de duros a quatre pessetes, no sabem si afortunadament o dissortadament, no se’n veuen. El que veiem és que el pont continua en peu i sent el canal de distribució de la zona.
