Reprenem aquest monogràfic de la Plaça Vella, en aquesta oportunitat, en un angle que molts recordaran i que, també, molts d’altres ni sabran de quina part d’aquest lloc cèntric de la ciutat estem parlant. A alguns els hi pot sonar a història de por o a conte per a no dormir. Tanmateix, aquesta és la realitat. El que es pot veure a la imatge del passat, de l’any 1992.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Llavors, a la Plaça Vella, a la banda on hi havia el Mesón, es podia contemplar aquesta mena de parterre amb arbres, gespa i altres elements de vegetació, al costat del qual (el que veiem a la foto), hi podien aparcar les motocicletes. Bé, a la instantània només en veiem dues, si bé, la sensació és que aquesta fotografia es va fer un dia de pluja. Si més no, és el que sembla, quan la mirem i remirem.
O no, potser no plovia. La imatge es va realitzar en ple mes de juliol, encara que, llavors, els juliols, de tant en tant, plovia. És ara que estem al desert més desert, amb un aire calent i sense un bri de frescor. Pluja? Quina pluja?
Recuperant que, aquesta mena de parterre, presidís la Plaça Vella, és un bon motiu per aportar aquestes dues imatges. Com ha canviat i ja ho sabíem, aquesta plaça. Molt, però molt. Ja ho havíem dit en anteriors mencions, però no costa gens tornar a dir-ho i, conseqüentment, a llegir-ho.
