Els i les fidels que no es perden un “Ahir i avui”, que n’hi ha, ens consta, ràpidament pensaran, aquestes fotografies, la de 1990 i la de 2022, ja les hem vistes, ens sonen molt. Cert, tenen raó, però la perspectiva que aportem avui és diferent. En aquesta ocasió, el que destaca és que, a la fotografia del passat, s’estaven col·locant les palmeres.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Palmeres a la Rambleta, que podria ser el títol d’una pel·lícula. En realitat, n’hi ha una de no fa molts anys, “Palmeras en la nieve”, en la qual es continua sense entendre gaire a l’actor Mario Casas. Si no l’heu vista, és interessant, especialment des d’un punt de vista d’un període de la història a guinea Equatorial.
Segurament, amb les llicències que acostumen a aportar els directors o guionistes, quan es tracta d’un fet d’aquestes característiques.
Tornant a aquesta ciutat i a les imatges que pertoquen, que no deixa de ser el que realment interessa a aquest espai, dir que s’estava en els anys anteriors a l’esclat dels Jocs Olímpics de 1992 i, per tant, calia renovar la façana de la població. I unes palmeres, no sabem per què (si hi ha un jardiner a la sala que ens ho aclareixi), són triades sovint per ocupar trossos que es pretén adornar amb vegetació.
És probable que no sigui així, però la percepció és aquesta, que la palmera serveix per a tot.
