Aquesta entrada a la ciutat que podem examinar a la fotografia del passat, és la constatació del pas del temps.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Podem veure l’antiguitat de tot plegat, el cartell que anuncia a la població que estem entrant, els rètols de publicitat de begudes i altres productes i, especialment, la maquinària destinada a unes obres que van començar l’any 1982.
Era el preludi del soterrament de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat i un canvi absolut respecte a la configuració d’aquesta entrada a la ciutat. Tot estava per remodelar i el camí dirigia inexorablement cap a unes millores evidents pel que respecta a les vies d’accés i també suposava una modernització de tot plegat.
Està clar i és complicat negar-ho, que amb el progrés o amb els canvis per a les millores globals, hi ha d’haver el pas, moltes vegades molest, d’una sèrie d’obres que fan que, en principi, es dificulti la circulació o els accessos.
Quan tot acaba, es dona per bo tot el que s’hi ha hagut de suportar per tal que la ciutat agafi color i s’adeqüi als temps més moderns.
Ara, entrar a la ciutat des d’aquesta via no ha fet variar moltes de les perspectives. Bàsicament i, en general, han variat moltes parts del paisatge, però l’essència, el fet de ser entrada, continua sent la seva principal funció.
