Només la visió, al fons de les dues imatges, del portentós edifici del Mercat de la Independència fa l’efecte de no haver-se mogut de lloc. La resta del muntatge, si comparem les dues fotografies, la d’agost de 1995 i la que gairebé està acabada de fer, apareix com si estiguessin a dos mons diametralment contraris. Dos universos que ni s’assemblen un pam.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Però no és així. Com sempre, o quasi sempre, les dues instantànies que es presenten a aquesta secció mostren el mateix, si bé amb alguns (o molts) anys de diferència. Sobta (a qui sobti), comprovar que, en aquells temps, al Raval de Montserrat s’ho podia aparcar. No sabem si aquest fet afectava el Mercat de la Independència que, com s’observa, roman immutable al seu lloc de tota la vida.
Tanmateix, no és que poguessin aparcar, és que fins i tot podien circular, ara un privilegi de vehicles de serveis per a la ciutadania (policials o sanitaris, per exemple) o per a vehicles de subministrament. És a dir, els que assorteixen de viandes vàries a les parades del mateix mercat, però també a altres establiments de la zona (venguin aliments o no).
Ara arriba el que reparteix botifarres, seguit del de la llet i també del que porta camió del peix, que diuen que treballa poc. Tot plegat, és com un món a part.
