De sempre, recordo aquesta mena de petit carreró que connecta el carrer del Cardaire amb el de Sant Pau. Sembla com un minúscul passadís secret per on poden passar tota classe de figures relacionades amb aquell món desconegut, qui sap si verídic o merament una fantasia, on es barregen sensacions, emocions i creences.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Sembla la porta cap al país meravellós que visita l’Alícia, o per retornar al passat de la mà del DeLorean que condueix, una mica fent el boig, l’incombustible Marty McFly. Sembla també, el passatge per visitar a Harry Potter i la seva colla o per veure en directe la cursa de cavalls de fira que encapçalen Mary Poppins i el seu amic escura-xemeneies, seguits pels germans Banks. O el corredor cap a la cova d’Alí Babà i els seus quaranta lladres.
També sembla allò que realment és, un esquitx de carrer amb una escassa funció, que no és cap altra que permetre el traspàs d’un lloc a un altre lloc. El que, en definitiva suposen els carrers o els camins, vies per circular i per anar d’un cantó a un altre, sense gaires més pretensions.
A la imatge antiga, que és del març de 1984, comprovem, una vegada més, que no sempre es fa cas als senyals i, tot i que s’indica clarament que no es pot estacionar ni parar el vehicle, alguns ho feien. Res de nou a l’horitzó.
