On hi ha un edifici relacionat amb el sector sanitari, abans hi havia una presó. No és cap secret i no se li escapa a ningú. Amb els anys, la construcció va deixar de ser un espai pel compliment de penes i de càstig per acollir a infermeres i metges, amb funcions molt diferents de les que, inicialment, s’hi feien allà.
Fotos: Arxiu Municipal de Terrassa i Alberto Tallón
És un tema bastant recurrent a aquest tros del Gent de Terrassa, edificis que un dia van ser per una cosa i, després, van passar a acollir altres activitats o entitats.
En la imatge del passat, de l’any 1900, es pot observar a un grup d’operaris fent alguna remodelació de la façana de la presó. Alguns d’ells, són plenament conscients que els estan, com en dèiem abans, “retratant”, i que, sense voler-ho, passaran a la història.
Altres no se n’adonen i continuen amb la seva tasca, acabant amb aquella dita o llegenda que diu que, aquí, un treballa i els altres s’ho miren.
Arreglar una façana no representa, necessàriament, que, per dins, l’edifici faci més patxoca. Només vol dir que, de portes en fora, la imatge és més bonica.
Voldria acabar fent un recordatori del gran Joaquim Verdaguer, que ens acaba de deixar. Gràcies al que va anar publicant sobre la història de la ciutat, s’han pogut completar molts dels articles d’aquesta secció. Gràcies per tot i per tant, Joaquim!
