Per si algú ho desconeix, el condicionament Terrassenc es va construir a principis del segle XX, amb un objectiu molt evident, exercir alguna mena de control de la qualitat dels teixits que s’elaboraven a la ciutat. Si expliquem que va ser dissenyat per l’arquitecte Lluís Muncunill possiblement no estarem aportant una gran novetat. Era i, de fet, és, l’arquitecte més prolífic d’aquells anys.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Si ens centrem en el que és l’aspecte fotogràfic, podem dir que no hi ha grans diferències en la que es va fer el mes de maig de 1989 amb la que s’ha fet fa unes hores. L’edifici respecta, a grans trets, la seva configuració inicial i només hi ha alguns detalls que permeten contemplar alguns canvis.
D’entrada, el sentit circulatori del carrer de la Mare de Déu dels Àngels, el que fa cantonada amb la construcció, és el mateix. És a dir, no es pot anar cap a baix i els cotxes que pugen per aquesta part, acaben, inexorablement, al Passeig Vint-i-dos de juliol.
Tampoc és que aquesta informació sigui altament rellevant. A l’inrevés, és una informació que no aporta gaire, per no dir que no aporta absolutament res d’important per a les vides de la ciutadania. Aquest edifici forma part del patrimoni de la ciutat i això sí, té una gran rellevància. Perquè una ciutat són les seves persones i el seu patrimoni.
