Així, de primeres, la plaça de Cirici Pellicer no mostra gaires variacions quan es comparen les fotografies de 1995 i 2022. Fa, en molts sentits, la mateixa fila en una imatge i l’altra, amb els lògics canvis pel pas del temps, com els aspectes dels automòbils i altres detalls.
Fotos: Diari de Terrassa i Lluís Clotet
Per exemple, els arbres, que a la instantània actual presenten una fesomia poderosa, amb totes les fulles presidint la seva totalitat. En canvi, a la fotografia del passat, realitzada el mes de febrer, els arbres presentaven una cara més trista, pelats i sense fulles.
I, vet aquí que, no és el mateix fer una foto a l’hivern que a l’estiu. No podem exigir-nos més, les imatges són de gran qualitat, si bé no es poden mostrar en la mateixa estació de l’any. Coses del directe, que diuen a la televisió que, en aquest cas, són coses sense gaire importància, unes nimietats.
La comparativa entre les dues imatges ens ofereix altres alternatives a les merament meteorològiques. Podem observar a la fotografia dels anys noranta com a aquesta plaça hi havia elements d’oci per als més menuts. En la mateixa ubicació, en l’exacta, ara veiem bancs, papereres i una font de la qual, suposadament, hi raja d’aigua.
No marxarem sense recordar que Cirici Pellicer fou un historiador, escriptor i polític d’origen barceloní.
