Les aparences enganyen, com ja hem insinuat a aquesta secció (o, més ben dit, reiterat fins a fer-nos realment pesats). És el cas de les fotografies que examinem, en les quals podem veure l’inici del carrer de Galileu.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet
L’inici? No pas pel que fa a la numeració, però sí pel que fa a la circulació. Els vehicles, en aquest carrer, baixen fins a arribar a la seva part final.
Per tant, les aparences enganyen. El carrer, numèricament, comença quan s’acaba el pas per a la circulació de cotxes, motocicletes, camions, furgonetes, bicicletes, patinets elèctrics i altres bèsties de l’asfalt.
La qüestió, si som sincers, no té cap mena d’importància i el vehicle que va per aquest carrer, si no és un que reparteix mercaderies i va a un comerç concret, la numeració tant li fa. És un detall més del dia a dia i poca cosa més.
Podem contemplar, a la dreta de la imatge, on hi havia una de les seus que ha tingut aquest diari. Ara, a aquell local, hi venen bicicletes i, suposo, accessoris. Suposo perquè no vaig en bicicleta i, per tant, no vaig a botigues o establiments de bicicletes.
Bé, una vegada vaig entrar en una, però no per comprar. Les aparences enganyen i els carrers canvien, així com canvien els locals comercials i, on abans s’escrivien cròniques diverses, ara s’ofereixen bicicletes i accessoris pels ciclistes.
