Hi ha una dita que parla d’arbres que no deixen veure el bosc o alguna cosa similar. En les dues imatges d’avui, podem observar com els arbres (uns més frondosos que els altres) ocupen una part important del paisatge.
Fotos: Arxiu Municipal i Rafael Aróztegui
Els que tenen menys fulles, els de la fotografia del passat (concretament, de l’any 1885), són més nombrosos, però, el que els fa semblants als altres, és que deixen veure l’edifici de darrere.
No sempre els arbres deixen veure el bosc o el que sigui. Podem contemplar una construcció coneguda, a tocar del Passeig i que suporta, pel seu davant, una fila de vehicles i vianants.
En moltes ocasions, no ens fixem en el que ens envolta, encara que sigui rutinari, i els arbres, que formen part de l’escenari de la ciutat, són testimonis anònims de tot el que succeeix. Arbres que deixen veure el bosc i tot el que calgui.
