Situem-nos. Agost de 1995. Una calda que fa més por que goig. I, com no podia faltar a aquesta secció, unes obres d’adequació o arranjament d’un carrer. Més en concret, d’una de les artèries que conformen el centre més cèntric de la ciutat, el carrer de la Unió. I posats a ser més prosaics que mai, un nom que serveix com a al·legoria del que ha de ser la tasca que duen a terme els operaris. Un treball en equip.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Si faig memòria del carrer en qüestió, els records que em venen al cap, d’entrada, són la “Casa de Socorro” i la comissaria dels grisos al seu costat. També recordo la botiga d’animals “L’Arca” que, crec recordar, quan va obrir tenia l’entrada per aquest carrer. No recordo ben bé, si posteriorment aquesta entrada era pel carrer de les Parres.
I ja en el fons de la meva memòria, recordo una tenda de llaminadures que regentava un senyor gran, molt respectuós, però escarit en paraules. No sé si la memòria m falla sobre això o l’encerto de ple. Un ja va penjant anys al seu comptador.
Recuperant l’essència d’aquestes línies, dir que les dues fotografies d’avui reflecteixen moments molt diferents. Quan hi ha obrers, i més en el mes d’agost, la sensació de calor extrema sembla augmentar. No sé si algú té aquesta mateixa sensació. La imatge actual reflecteix això, l’actualitat.
