Obres i més obres, aquest sembla el destí d’aquesta secció. Tot té una explicació i, si no recordo malament, ja l’he exposat en anteriors ocasions a aquest espai. Però mai està de més repetir-la: les obres, les reformes o els arranjaments, són molt definitoris dels canvis que ha experimentat aquesta ciutat, especialment des de l’adveniment de la democràcia.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Avui toca repassar un tros cèntric, molt concorregut i per on passen, cada dia, centenars de persones. Podem veure com era, l’any 1995, l’obra de l’entrada al pàrquing de la Plaça Vella. Hem de recordar que tot aquell enrenou, l’adequació de la plaça tal com la veiem ara, va durar el seu temps i, durant molts mesos, tot era un immens forat al bell mig de la ciutat.
Els temps, que diuen que ho cura tot, menys l’antipatia, també ha curat aquell mal i, ara, podem dir que la Plaça Vella és un indret del qual la ciutadania se’n pot sentir orgullosa. Ja no és aquella en la qual es reunia la joventut, cada tribu a la seva zona, i per la qual circulaven cotxes i, fins i tot, hi podien aparcar.
Ens demostra allò de “el temps no passa endebades”, que és una tosca traducció de “el tiempo no pasa en balde”. Si es consulta, sabem que endebades és sinònim del mot “inútilment” o de “sense efecte”. Queda clar, doncs.
