L’any 1989, el carrer de la Rectoria mostrava l’aspecte que es pot contemplar a la imatge en blanc-i-negre. Estava immers en les obres d’empedrat que podem veure a la fotografia de 2022, que ensenya tot ben polit i presentable.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
És lògic que, durant els arranjaments d’un espai de la ciutat, el seu aspecte sigui, com a mínim, una mica tenebrós. Però, quan es veu que, amb el pas dels anys, aquella obra ha suposat una millora, és perquè es feliciti tothom, fins i tot els fotògrafs que han immortalitzat les dues instantànies.
L’altre dia, quan em van suggerir parlar de l’elaboració del “Gent de Terrassa” al diari de dissabte en el qual es tractava l’evolució en aquest primer any de nova gestió, em va venir al cap que aquesta doble pàgina és com l’energia, que ni es crea ni es destrueix sinó, que, simplement, es transforma. Doncs aquest podria ser el mateix cas (i molts d’altres de les imatges que han circulat per aquest “Ahir i Avui” des del primer dia).
Estem davant d’un carrer que ni s’ha creat, perquè ja ho estava, ni s’ha destruït, i que, evidentment, s’ha transformat. És, en part, una al·legoria del que és, ha estat i, possiblement, serà la ciutat, que s’anirà transformant, com ho fa l’energia, segons la seva definició, apresa a l’època escolar i que mai s’ha oblidat.
