Hi ha carrers que muten fins a variar tant, que fins i tot acaben sent carrers, podríem qualificar-los, com a morts. Morts perquè es tanca part de la seva circulació, sobretot pel que es refereix a vehicles. En la fotografia antiga que toca avui, que és de l’any 1989, contemplem a uns operaris fent tasques de, suposadament, remodelació del tros. És el carrer de l’Arquitecte Puig i Cadafalch, molt reconegut en la seva matèria.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Quan es feien aquestes obres o el que fos, encara hi podien passar els cotxes, les motos i la resta de vehicles que acostumem a veure passar pels carrers. Ara, però, el tros que podem observar a la imatge actual, ja no permet que això sigui així. Són variacions urbanístiques que segurament tenen un motiu concret, però que desconeixem. Moltes vegades, es fan les coses sense que se sàpiga el perquè, encara que se suposa que es fan pel bé de tots.
Aquesta part de la ciutat, tan a prop de les Esglésies de Sant Pere, té un cert glamur que no tenen altres. El carrer Major de Sant Pere té encant, no es pot negar, i està situat a pocs metres d’aquesta ubicació. La Seu d’Ègara, també és a tocar.
Un carrer tallat, per posar el que sigui, pot ser una bona o una mala decisió, sempre depenent de qui ho jutgi. És molt possible que, cada part, tingui la seva raó
