Es veu molt clar què diferencia la imatge del passat, que és del mes d’abril de 1986. És el “look”, especialment, és la vestimenta dels protagonistes de cada fotografia i, també en gran part, els pentinats. El que llavors era l’Institut Politècnic, ara l’INS Terrassa, ens mostra a joves diferents. Semblen més grans, més madurs i amb més vivències. O així ho sembla.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
No és una llegenda ni un invent. Lluny de semblar exagerat, haig de dir que, quan era molt més jove, el Politècnic tenia certa fama de comptar amb alumnes d’aquells conflictius. No com jo, que també ho era una mica, sinó, més aviat, alumnes que fregaven la delinqüència, d’aquells que, quan la vida era en blanc-i-negre, intimidaven als companys formant una colla, tots amb cares i aspectes semblants. És així, i moltes persones d’aquella època ho podran corroborar.
També haig de recordar que això de les “fake news” no és d’ara i, possiblement, aquesta llegenda era en gran part una “fake new”, com la que corria a l’escola on anava, quan alguns companys et deien que aquell any ens posarien una injecció de foc quan féssim la revisió mèdica.
De mites i faules sobre coses negatives en podríem recordar un fotimer. Allò del vas mig ple o mig buit sempre està present quan es recorden temps passats.