És més que probable, que una bona part de la ciutadania o de nouvinguts o d’estudiants universitaris que ens visiten per cursar una carrera, pensin que la passera que uneix dos edificis de la UPC que podem contemplar a les dues fotografies d’avui, sempre ha estat a aquesta ubicació, al carrer de Miquel Vives. No, no és així. La imatge antiga, de l’any 1994, ens mostra un operari, enfilat a una escala, per dur a terme alguna feina per posar a punt aquest element que permet connectar les instal·lacions.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Es veu de seguida que, tot i el pas dels anys, els vehicles continuen aparcant a aquest tros de carrer d’aquella manera que s’anomena “en bateria”, si no m’enganyen.
La passera, si ens fixem en la fotografia de 2022, mostra una fesomia ben ferma. No es pot associar amb aquelles passeres que veiem a les pel·lícules d’aventures que, sovint, acaben trencant-se per la seva fragilitat, o que acaben sent manipulades, a vegades pels bons i a vegades pels dolents, per tal d’aconseguir els seus objectius.
La zona universitària de la ciutat conté un bon nombre de detalls que, com diu el tòpic, són dignes de destacar o de ressaltar. És el cas d’aquest element que permet passar d’un cantó a l’altre, sense haver de fer la volta. Aquests detalls són els que diferencien uns llocs dels altres.
