A mitjans dels anys quaranta, van iniciar-se les obres de construcció de la Llar de l’Ancianitat, llavors “Hogar de la Ancianidad”. Va ser per una iniciativa de la Caixa d’Estalvis de la ciutat i, en el dia de la col·locació de la primera pedra, hi van assistir les autoritats de llavors, des del president de la Diputació fins al jutge de primera instància, passant pel bisbe o el comandant de la plaça, com en deien en aquells temps. Com és obvi, tampoc van faltar representants del consistori que, de ben segur, estaven contents amb aquesta novetat.
Fotos: Arxiu Municipal i Nebridi Aróztegui
Eren anys complicats, amb les restes inacabables en tots els sentits d’una guerra que va derruir desenes i desenes de territori i que va acabar amb mitja població. Moltes de les edificacions socials necessitaven ajudes d’aquesta mena per poder néixer. Eren moments difícils.
Amb els anys, aquest edifici ha canviat en alguns aspectes, per exemple, de nom, però la seva labor continua sent la mateixa per la qual es va idear. Acull a persones grans i s’encarrega de fer-los la vida més còmoda en el que han de ser, de manera inexorable, els seus últims anys.
Després de tota una vida treballant i procurant per la família, ja toca poder descansar i afrontar el darrer tram amb comoditats i amb menys preocupacions. És un dret que s’han guanyat.
