Reconeixem-ho, fa goig veure la Masia Freixa tal com es pot veure ara. I més si comparem les dues fotografies que toquen avui. En la imatge del passat, que és de l’any 1986, veiem una mica deixat a aquest monument de l’arquitectura autòctona. Deixat i una mica brut, fins i tot.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Per fortuna, aquell any es va iniciar la seva reforma per polir els detalls que, ara, converteixen a aquesta meravella en un dels punts forts de l’atractiu turístic de la ciutat que, encara que molta gent pugui pensar que no, sí que n’hi ha.
Tornar a recordar que aquest edifici és obra d’un arquitecte reputat com fou Lluís Muncunill, que era propietat i també era la residència de Josep Freixa i que, en els seus inicis, estava pensat per exercir de fàbrica tèxtil, pot ser com repetir-se.
Però tota aquesta informació és real, com també ho és que, durant uns anys, , va ser la seu del Conservatori de Música de Terrassa i que, ara, acull la sindicatura de Greuges de la ciutat i també els serveis de turisme de l’Ajuntament. Un bon seguit d’utilitats per una construcció emblemàtica al cent per cent.
És bo contemplar com es va passar d’un edifici més aviat trist i fosc a un edifici amb color i molta vida. No totes les ciutats del món gaudeixen d’un patrimoni en forma d’edificis com en gaudim a la nostra. Que sigui per sempre.
