És de suposar que els més joves de cada casa saben que això de vendre castanyes amb una paradeta instal·lada al mig del carrer a hores d’ara del campionat, no és una cosa de fa quatre jornades. De castanyes se’n venen per l’època d’ara des de fa temps i la figura de la castanyera té un arrelament especial a la nostra terra.
Fotos: Arxiu Municipal i Alberto Tallón
A la castanyera li han dedicat cançons, contes, titelles, quaderns per pintar i altres elements de la vida dels més petits. És una figura indiscutible del carrer, del que també anomenem com la saviesa popular. Veure una parada de venda de castanyes el mes d’octubre a qualsevol població catalana no és casual. És una tradició amb totes les lletres i menjar castanyes (excepte pels que no els hi agraden), és tot un ritual que, irremeiablement, porta a mans brutes barrejades amb plaer gastronòmic.
Si estan ben cuinades, són un menjar deliciós que acostuma a agradar a la gran majoria de les persones. Com a postres, com a menjar de mitja tarda o com el que sigui, les castanyes tenen legions de seguidors i seguidores, que es deleixen amb el seu sabor.
Fins i tot, hi ha els que les assaboreixen crues, si bé són més dures de pelar que les que han passat pel foc. La castanyera no fila ni filarà, com la Balanguera, però mai falla a la seva cita de la tardor.
