Tal com ha passat en edificis i altres construccions, també podem dir que hi ha carrers del passat que, pels motius que siguin, van desaparèixer. En aquesta ocasió, marxem cap al carrer del Bruc, una via bastant llarga que tenia algun retall que, en l’actualitat, ja no existeix. Com ja s’ha comentat en anteriors ocasions a aquest espai, les poblacions evolucionen i, amb aquesta evolució, sovint, hi ha baixes, algunes més doloroses que altres.
Fotos: Arxiu Municipal i Alberto Tallón
La desaparició d’un tros de carrer o un carrer sencer obeeix a les necessitats o als interessos. No hi ha retop. O és una qüestió purament de canvi per a millores, o es tracta d’un projecte que beneficia a algú. Això no significa que siguin projectes entesos com a malifetes. Beneficiar-se no sempre és en el mal sentit de la paraula.
De carrers o vies o camins que ja no hi són, en podríem fer una llista extensa. D’edificis, també. El que no desapareix, mentre aquelles persones que ho van viure ho retinguin a la memòria, és el record. Per exemple, recordo perfectament la bòbila que hi havia davant de l’Escola Pia pel cantó del carrer de Vinyals. Ara és una col·lecció d’habitatges i una plaça on els nens d’aquest centre, i d’altres, van a jugar. És el preu del canvi, de l’evolució de les societats i de les ganes de millorar. En definitiva, el preu elogiable de beneficiar a tothom.
