Una ciutat de les grans, ha de tenir una estació d’autobusos com manen els cànons. Ho hem vist a centenars de pel·lícules, quan el xicot ha d’agafar un autobús per marxar ves a saber on per fer ves a saber on i la seva xicota va a l’estació d’autobusos a acomiadar-lo. O a l’inrevés, que també hi ha pel·lícules on l’ordre s’inverteix i és la xicota la que marxa i és ell qui ve a dir-li adeu.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
En la imatge del passat, de l’any 1994, podem fer-nos una idea de quan es va edificar aquesta estació d’autobusos, més a menys on hi havia l’escorxador. Recordo, tornant de l’escola, mirar aquell edifici amb misteri, imaginant el què passava entre les seves parets. Ara, l’escorxador, “el matadero” que en dèiem llavors, ja només és un record del passat, com ho és aquesta fotografia on encara no està acabada de construir l’estació.
A la fotografia d’ara, feta fa no res, podem observar elements que encara no hi eren, lògicament. És el cas de la cartelleria, els bancs i altres elements. També deixa entreveure, la imatge de 2022, el pas del temps i allò que alguns en diuen art i altres en diuen incivisme, en forma de pintades o grafitis, segons que ho expliqui.
Tota ciutat de volum, ha de tenir una estació d’autobusos, ni que sigui per filmar alguna escena per alguna pel·lícula.
